La Vida a Berlin. Cap.4.1 Els Nens (I)

Capitol 4.1 Els Nens (I)

Aquest capítol el dividiré en dos apartats.
Al primer t'explicaré coses sobre els nens d'aqui
Al segón t'explicaré coses sobre els meus nens.

Els nens d'aqui son molt diferents d'els nens
de Barcelona. No pots imaginar que clarets que són!!
L'Hanna i la Eva van a la guarderia que tenim a prop
de casa. Estàn al Grup 10 i són les mes petites
del seu grup, tant per edat, com per tamany.
La mjoria dels nens del seu grup són nascuts entre
els mesos de Setembre i Desembre, mentre que Hanna
y Eva son del Juny de l'any següent.
O sigui que es porten uns sis mesos de diferéncia.
En tamany hi ha una gran diferéncia. Encara recordo
la cara de sorpresa de la educadora quan va saber
la edat de l'Hanna i de l'Eva. Va dir textualment
'So kleine!' (Tant petites!)

Com et deia, els nens d'aquestes latituts són molt
clarets. Tenen majoritàriament el cabell ros, la clara
pàlida, els ulls clars (especialment blaus o grisos)
Són com ninos. En aquesta época de l'any, van ben
abrigadets. La majoria amb un 'mono' tipus esquiador,
gorret de llana, bufanda, guants i botes gruixudes.
Tota aquesta roba amb uns colors infantils, que fa goig
de veure'ls. I com que van tant tapats i carregats de roba,
semblen boletes amb potes. Tot aixó en quan als
que ja caminen. Són els que arriben a la categoria de
nens (aqui s'en diuen 'Kinder')

Per altra banda tenim la varietat 'bebe' o 'nadó'
(aqui en diuen 'Babys'). Aquests no poden caminar, de manera que
les mares els treuen a passejar en cotxet. I aquests casos
són ben curiosos de veure, perque no és gens semblant al que es
veu passejar pels carrers de Barcelona. Les primeres vegades
que vaig veure passejar un d'aquests cotxets (suposadament
amb nadó inclós) fa falta molta imaginació per fer-se una
idea de com deu ser el nen que hi ha a dins. De fora es veu
una gran bola de roba, peró cap senyal de criatura.
Quan t'hi acostes més pots tenir la sort de veure el nas (o no!)
Si fiques el cap a dins, arribes a veure els ulls (normalment
tancats, perque amb tanta roba l'infant es troba pràcticament
aïllat del món exterior i és impossible ni sentirlo si plora,
de manera que opten per estar-se quiets i dormits)

Tornem a la guarderia. Ja de ben petits els ensenyen a assumir
responsabilitats. No només van a la guarderia a jugar. Fan
altres coses: esport, música, escolten contes, juguen, pinten,
fan manualitats... Alguns tenen inclús lliçons d'anglés
(Són els grans -4 o 5 anys-)
Ells mateixos es 'fan el llit' quan és hora de dormir.
Aixó vol dir que es posen el pijama sols,
agafen el matalàs, la manta i el seu nino de dormir i dormen
una estona després de dinar. (Dinen aproximadament a les 11:00
i dormen de 12:30 a 13:30) Al despertar-se, recullen el pijama,
guarden el matalás i la roba de dormir, es renten, fan un pipi
i es vesteixen solets. Després, dos encarregats d'entre ells,
van a buscar els berenars.

A l'escola dels grans, a partir de 6 anys, també tenen les
seves responsabilitats (Però aixó serà un tema d'un proper
capítol -Capítol 6. L'Escola-)

El que m'ha sorprés dels nens de per aqui és que els trobo
més simpàtics i més extrovertits que a Barcelona. Només és
la primera impressió. Per exemple, quan vaig a recollir a
l'Hanna i la Eva, sempre hi ha algún d'ells que s'acosta
i m'explica alguna cosa que per a ell és una novetat (que
porta un samarreta nova, que ha portat un nou nino per
dormir, o que un altre nen li ha agafat el cotxe amb
el que estava jugant ...) Un altre exemple, quan vaig
a recollir en Guillermo, els crida l'atenció que parlem
en espanyol i em demanen que parli amb en Guillermo perque
escoltar com sóna l'idioma espanyol